5 coses que has de saber de la llei d’arrendaments urbans vigent

A l’hora de llogar un habitatge, tant propietaris com llogaters, han de tenir en compte diferents terminis i exigències. La Llei d’Arrendaments Urbans vigent recull diferents articles als quals cal prestar molta atenció per no evitar errors a l’hora de realitzar el procés. Perquè no tinguis cap mena de dubte et resumim cinc punts importants de la llei que regula els lloguers a Catalunya. Atentció!

lau

Durada del contracte de lloguer

Després de l’última reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans, l’any 2013, la legislació estableix que la durada mínima del contracte de lloguer és d’un any. L’acord pot ser renovat, de manera automàtica, fins a un màxim de tres anualitats. Un cop, complert aquest temps, aquest serà prorrogat tàcitament entre les dues parts. Cal destacar que la durada del contracte ha de ser acordada entre el llogater i propietari i que, habitualment, el document se signa per anualitats.

L’última reforma de la norma també preveu que l’inquilí pot rescindir el contracte un cop complerts sis mesos des de la signatura del contracte, encara que aquest patirà una penalització en la fiança proporcionalment al que resta per complir l’anualitat.

Recuperació de l’habitatge

La legislació vigent, en el seu article 9.3, permet que el propietari d’un habitatge de lloguer pugui recuperar el seu immoble, sempre que ho necessiti ell mateix o un familiar de primer grau de consanguinitat o per adopció (mare, pare i fills). Al costat d’aquestes persones també es pot introduir al cònjuge, sempre que hi hagi una sentència ferma de divorci. La norma és molt clara a l’hora de dur a terme aquest procés, el propietari de la casa només pot acudir a aquesta possibilitat avisant amb dos mesos d’antelació i sempre que hagi complert un any de contracte.

Fiança

A l’hora de signar el lloguer d’un habitatge, la LAU estableix que l’inquilí té l’obligació de lliurar en metàl·lic una quantia econòmica, corresponent a una mensualitat, en concepte de fiança legal. La legislació explica que aquests diners, que ha de ser ingressat pel propietari en l’organisme corresponent, serà utilitzat en cas que, en finalitzar l’acord, hi hagi desperfectes en l’habitatge i deutes.

Lloguers no coberts per a la LAU

A l’hora de formalitzar un contracte de lloguer, has de saber que la Llei d’Arrendaments Urbans vigent només regula els lloguers residencials i els de locals. Els temporals, turístics i de garatges tenen les seves pròpies normes. Per això, abans de redactar qualsevol tipus de contracte, has de saber la modalitat per la qual t’has decidit i tenir en compte quina és la legislació que el regula.

Obres d’arrendatari

Amb el pas del temps, els habitatges pateixen un descastament per l’ús diari. En algunes ocasions, els inquilins volen donar-li un rentat de cara a les seves cases de lloguer. Abans de posar-se mans a l’obra, cal saber exactament el que estipula la LAU en aquests casos. La legislació vigent especifica que l’arrendatari no pot realitzar cap tipus de tasca de millora sense el consentiment per escrit de l’arrendador de l’immoble. En cas que es realitzin aquestes tasques sense permís, el propietari pot donar per resolt automàticament el contracte i obligar a reposar les coses a l’estadi anterior de les obres.

Et queden dubtes sobre la Llei d’Arrendaments Urbans vigent? Escriu-nos.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here

three × four =

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.