Ja sabem que quan un propietari lloga el seu habitatge està obligat a declarar els ingressos que percep. No obstant això, hi ha una sèrie de despeses que es poden deduir per beneficiar-se com a arrendador, sempre que aquests imports estiguin justificats i que es tracti d’un lloguer residencial i no turístic.
Les despeses que es poden deduir d’un habitatge de lloguer són:
- En primer lloc, les despeses derivades de la formalització del contracte de lloguer, així com les de la gestió immobiliària (en cas que se n’hagin contractat els serveis).
- Despeses de finançament. Es tracta dels préstecs o crèdits que es destinin a millorar o reformar lhabitatge.
- L’assegurança de l’habitatge per a la protecció del lloguer, així com la de responsabilitat civil contra incendis, robatoris, etc.
- Despeses de comunitat de veïns, si n’hi ha.
- Taxes municipals, com l’impost de Béns Immobles, d’escombraries, enllumenat, clavegueram, etc.
- Subministraments, si facturen a nom del propietari.
- El cost de lobtenció del certificat deficiència energètica.
- Reparacions i despeses de conservació , és a dir, qualsevol reparació, canvi de caldera, etc. És important saber què és el que Hisenda considera com a “reparació”, ja que les despeses d’ampliació de l’habitatge, per exemple, no entrarien en aquesta definició.
- En cas d’impagaments, Hisenda també obliga els propietaris a declarar aquestes rendes, que es denominaran “saldos de cobrament dubtós”. Així, la diferència entre els ingressos reals pel lloguer i els potencials s’inclouran com a despeses deduïbles.
- Amortització de l’habitatge, la deducció del qual ve donada per Hisenda i que equival al 3% anual sobre el preu d’adquisició o el valor cadastral (haurà de ser sobre el més gran).
Com ja hem assenyalat, és imprescindible que totes aquestes despeses estiguin justificades per poder ser deduïdes. A més, és important saber que cada comunitat autònoma inclou en les seves regulacions diferents deduccions també per a llogaters (se sol incloure persones amb diversitat funcional i joves).
A la Comunitat de Madrid, per exemple, els menors de 35 anys poden accedir a deduccions de fins a un 20%, sempre que les despeses deduïbles no superin el 10% de la base imposable dels ingressos totals.
