El debat sobre la regulació del mercat del lloguer a Espanya continua al centre de l’agenda política. Més Madrid, a través del grup parlamentari de Sumar, ha presentat una iniciativa legislativa per reformar la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i establir contractes de lloguer residencial amb durada indefinida. Segons els seus impulsors, aquesta mesura aportaria estabilitat als llogaters i garantiria ingressos estables als propietaris. No obstant, realment beneficiaria el mercat del lloguer?
Tornar a la renda antiga
La proposta de contractes indefinits no és del tot nova. Entre el 1964 i el 1985, a Espanya hi havia un sistema similar, la coneguda “renda antiga”, que limitava les pujades dels lloguers i obligava els propietaris a mantenir els contractes de manera indefinida. Aquesta regulació, lluny de beneficiar el mercat, va provocar una caiguda de l’oferta de lloguer, la degradació del parc d’habitatges i l’aparició del mercat negre.
Per aquest motiu, la pròrroga forçosa dels contractes va ser eliminada per incentivar la inversió en habitatges destinats al lloguer i fomentar una oferta més gran. Recuperar un model similar significaria tornar als problemes del passat, en lloc de cercar solucions reals a l’accés a l’habitatge.
Impacte negatiu a l’oferta de lloguer
Un dels problemes principals del mercat del lloguer a Espanya és la manca d’oferta. Mesures com la proposta per Más Madrid no contribueixen a millorar aquesta situació, sinó que l’agreugen. Si els propietaris perceben que no poden recuperar el seu habitatge amb facilitat o actualitzar les rendes d’acord amb el mercat, molts optaran per retirar els immobles del lloguer, reduint encara més l’oferta i encarint els preus.
A més, aquesta situació fomentaria la informalitat al mercat. Amb contractes indefinits i rendes regulades, molts propietaris podrien inclinar-se pel lloguer en negre per poder negociar les condicions de manera més flexible, cosa que ja va passar en el passat amb la renda antiga.
Desvalorització de la propietat i desincentiu a la inversió
Un altre efecte negatiu d’aquesta mesura seria la pèrdua de valor dels immobles de lloguer. Si els propietaris tenen dificultats per ajustar els preus o recuperar el seu habitatge, els actius immobiliaris perdrien atractiu com a inversió. Això desincentivaria la construcció de nous habitatges per a lloguer i afectaria el mercat immobiliari en general.
La veritable solució: més habitatge, no més restriccions
L’accés a l’habitatge és un problema complex que requereix solucions estructurals. En lloc d’imposar contractes indefinits, el que realment ajudaria a millorar el mercat del lloguer és augmentar l’oferta d’habitatge tant des del sector privat com a través de la construcció d’habitatge social per part de les administracions públiques.
Per això, cal incentivar la inversió en habitatge de lloguer, oferir seguretat jurídica als propietaris i impulsar polítiques d’habitatge accessible per als col·lectius vulnerables. Només així es podrà garantir un mercat equilibrat, en què tant llogaters com a propietaris tinguin seguretat i estabilitat.
