La Generalitat de Catalunya va declarar zona tensionada 140 municipis de la regió, que posteriorment en va estendre 131 més. Després de la publicació de l’Índex de Preus de Lloguer per part del Ministeri d’Habitatge, es va permetre el control de preus als lloguers catalans, de manera que que es va prohibir pujar la renda en el cas dels contractes que finalitzin després de la seva entrada en vigor i es va obligar els propietaris que posin el seu habitatge per primera vegada al mercat a fixar el preu segons els límits establerts per l’Índex.
Les dades d’aquest Baròmetre nou són les primeres que reflecteixen les conseqüències d’aquesta situació. Tot i que l’oferta d’habitatges disponibles ha crescut lleugerament a Catalunya, el control de preus ha disparat la pressió de la demanda del lloguer a tota la regió i, especialment, a la província de Barcelona, fins a xifres de rècord.
318 persones s’interessen per una oferta de lloguer d’habitatge a Catalunya en deu dies. Hem de tenir en compte que, el primer trimestre, la pressió del lloguer a la regió va ser de 80, ja considerada molt alta al seu moment. El 2023 es va quedar en 65. Això vol dir que cada immoble que surt al mercat en aquesta comunitat autònoma rep gairebé 32 contactes en un sol dia.
Barcelona és, amb diferència, la província amb la més alta pressió del país. Si el primer trimestre de l’any un pis aquí rebia 101 contactes en deu dies ara s’ha disparat fins als 362. Però no és l’única en què ha crescut. Tarragona, impulsada per l’efecte centrípet que exerceix Barcelona, ha passat d’una pressió de 21, considerada en risc, a una de 99, fora del rang marcat pel Baròmetre. Girona passa d’una pressió de 25 (risc) a una de 66 (molt alta), mentre que Lleida es queda a 49 (alta), davant dels 20 (risc) del primer trimestre.
El control de preus ha augmentat el nombre de persones que s’interessen per cada anunci d’un habitatge que surt al mercat a Catalunya. Tot i això, l’escassetat d’oferta genera una pressió de la demanda que l’oferta no és capaç d’absorbir. Tot i que el nombre d’immobles disponibles ha augmentat aquest trimestre uns 4.000, l’increment és clarament insuficient per respondre al volum del mercat català.
A més, cal recordar que tant l’oferta com la demanda són variables estacionals, per la qual cosa aquesta lleugera recuperació de l’oferta aquest trimestre no indica necessàriament una tendència sòlida de creació d’habitatge de lloguer. En comparació amb les dades del 2023, el mercat català ha perdut més de 21.000 immobles aquest any.
Amb tot, les mesures que s’han impulsat a Catalunya no han aconseguit, fins ara, el seu objectiu de reduir els preus del lloguer: el segon trimestre, el preu de llogar un habitatge en aquesta regió va pujar a 1.402€, davant dels 1.361 € que es pagaven al període anterior. Per províncies, Barcelona és la més cara de la comunitat autònoma i la segona a nivell nacional, només per darrere de les Balears, amb 1.598€. El segueixen Girona (954€), Tarragona (804€) i Lleida (673€). Totes quatre han experimentat una pujada de preus aquest trimestre.
