El Ministeri d’Habitatge ha aprovat la declaració de Sant Sebastià, la Corunya i 21 municipis navarresos, entre ells Pamplona i Tudela, com a zones de mercat tensionat. Amb aquesta decisió, aquestes localitats se sumen a altres municipis del País Basc i Catalunya, on la mesura ja s’aplica des del març del 2024.
La mesura busca frenar l’escalada dels preus dels lloguers en territoris on l’esforç econòmic que han de fer els llogaters per accedir a un habitatge és especialment elevat. Tot i això, els efectes observats a les comunitats que la van aplicar el primer lloc apunten que la intervenció del mercat no ha alleujat l’accés a l’habitatge, sinó que ho ha complicat.
Efectes a Catalunya i País Basc
Un any després de la declaració de zones tensionades a Catalunya, la pressió sobre el mercat del lloguer ha augmentat de manera considerable. Abans de l’entrada en vigor de la mesura, cada immoble rebia una mitjana de 80 sol·licituds els primers deu dies de promoció. Actualment, aquesta xifra s’ha multiplicat per més de quatre, i ha arribat a 344 interessats per habitatge.
La raó principal d’aquest increment és la caiguda de l’oferta de lloguers residencials. Molts propietaris han optat per altres fórmules, com ara el lloguer temporal o turístic, la venda d’immobles, o fins i tot han retirat els habitatges del mercat.
El 2024, Catalunya va perdre al voltant de 40.000 habitatges disponibles per a lloguer, cosa que va suposar que deixés de ser la comunitat amb més oferta, posició que va passar a ocupar Madrid o Andalusia. Per al 2025, la previsió és que es perdin prop de 7.000 propietats addicionals.
Preus a l’alça malgrat la intervenció
Un altre dels efectes observats és el manteniment de la tendència alcista als preus. Abans de ser declarada zona tensionada, el preu mitjà d?un lloguer a Catalunya era de 1.361 euros. Avui, els llogaters en paguen un a mitjana de 1.442 euros, fet que suposa un increment del 6% en un any, malgrat la intenció inicial de contenir els preus.
Una novetat a Galícia
La formalització d’aquesta mesura a la Corunya incorpora un fet inèdit: per primera vegada, una comunitat autònoma governada pel Partit Popular accepta que una de les seves localitats sigui declarada com a zona tensionada, a sol·licitud del consistori local.
Conseqüències previsibles a les noves zones
D’acord amb els resultats ja observats a Catalunya i al País Basc, s’espera que l’aplicació de la mesura a Sant Sebastià, la Corunya i Navarra tingui conseqüències similars: reducció de l’oferta d’habitatges, més competència entre llogaters i pujades de preus.
Els experts coincideixen que, lluny de facilitar l’accés a l’habitatge, la declaració de zones tensionades podria aprofundir en l’escassetat existent al mercat del lloguer i augmentar la pressió sobre les llars.
