L’oferta d’habitatges de lloguer ha pujat a nivell nacional respecte a l’anterior trimestre, segons les dades del Baròmetre del Lloguer per al segon trimestre del 2024. De les 754.360 que es van comptabilitzar fins al març del 2024 s’han passat a 762.354. Es tracta d’un increment d’uns 8.000 immobles que, malgrat l’augment, no serveixen per revertir la tendència descendent que arrossega el país des de fa anys. En comparació del 2023, s’han perdut més de 50.000 vivendes, cosa que demostra el greu problema d’escassetat que travessa el mercat.
Les variacions en l’oferta d’un trimestre a l’altre no afecten de la mateixa manera tots els territoris. Per comunitats autònomes, ha pujat a territoris com Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Catalunya, Madrid, Extremadura, Galícia, Illes Balears, La Rioja, Melilla o el País Basc. En canvi, ha baixat a regions com Andalusia, Canàries, Castella i Lleó, Ceuta, Comunitat Valenciana, Navarra o Múrcia.
Tot i això, cal tenir en compte que l’oferta, així com la demanda, són variables estacionals, subjectes a nombroses variacions que les fan fluctuar al llarg de l’any. Això ha passat en algunes províncies com Cadis, on el nombre d’habitatges de lloguer ha crescut considerablement entre el primer i el segon trimestre, amb gairebé 4.000 més. Això s’explica per la coincidència de festivitats tan importants els primers mesos de l’any, com el Nadal, els carnavals o la Setmana Santa.
El contrari passa a províncies amb ciutats universitàries importants, com Salamanca o Granada. Molts propietaris anuncien els seus immobles durant els primers mesos de l’any buscant estudiants, per la qual cosa sembla que l’oferta augmentarà respecte a anys anteriors, per després anar reduint-se amb el pas del temps.
Malgrat les fluctuacions d’oferta i les pujades lleugeres que el mercat pot experimentar al llarg d’un any, la realitat és que l’escassetat d’habitatges és el principal problema que llasta el lloguer a Espanya. Els canvis legislatius i la inseguretat jurídica han provocat que en els darrers cinc anys hagin desaparegut del mercat al voltant de 220.000 immobles.
Això ha passat, per exemple, al País Basc. Des que es va anunciar que es podrien limitar els preus del lloguer a algunes localitats basques, l’oferta ha caigut de manera clara i la pressió ha crescut fruit d’aquest descens. Especialment la província de Biscaia, amb una pressió de 168, la segona més alta d’aquesta onada, ha perdut en només un any més de 5.400 vivendes.
Aquesta manca d’oferta fa que sigui molt difícil per a moltes províncies absorbir els augments de població. Això passa, per exemple, a províncies com Madrid, Barcelona, València, Alacant o Santa Cruz de Tenerife, on l’oferta és totalment insuficient per cobrir la demanda que existeix. S’estima que la Comunitat de Madrid ha crescut els darrers anys fins a sobrepassar els set milions d’habitants. Tot i això, comparat amb el 2019, l’estoc d’habitatge s’ha reduït en més de 32.000 immobles.
