Quan parlem de sensellarisme, solem pensar en persones que dormen al carrer o en recursos temporals com a albergs. Tot i això, aquesta és només la punta de l’iceberg. Si ampliem la mirada cap als que viuen en habitatges insegurs, inadequats o sense garanties legals, el problema s’estén a més de 8,5 milions de persones a Espanya, cosa que representa un 16% de la població.
Així ho revela una anàlisi de l’Observatori del Lloguer de la Fundació Lloguer Segur i la Universitat Rey Juan Carlos, realitzada amb la col·laboració de tuTECHO, una SOCIMI social especialitzada en solucions habitacionals.
Què és lexclusió residencial?
Aquest enfocament més ampli es basa en la metodologia ETHOS, desenvolupada per FEANTSA, que distingeix diferents nivells de sensellarisme:
– Persones sense sostre (dormint al carrer).
– Persones sense habitatge (en allotjaments temporals o institucionals).
– Persones en habitatges insegurs (sense contracte, sota amenaça de desnonament).
– Persones en habitatges inadequats (infrahabitatges, barraques, faciment).
Les formes ocultes del sensellarisme
Tot i que l’INE comptabilitza 28.552 persones sense llar a la seva última enquesta del 2022, organitzacions com Llar Sí o Càritas eleven aquesta xifra a entre 37.000 i 42.300 persones. Tot i això, en incloure les formes d’exclusió residencial no visibles, les xifres es disparen:
– 3,7 milions viuen en habitatges insegurs.
– 4,8 milions ho fan en habitatges inadequats.
Un fenomen cada cop més feminitzat i jove
– Encara que els homes continuen sent majoria (76,7%), el nombre de dones sense llar ha crescut del 19,7% el 2012 al 23,3% el 2022.
– Moltes d’aquestes dones no apareixen als recomptes oficials, ja que eviten dormir al carrer per por d’agressions, optant per alternatives precàries i invisibles.
– El 51% de les persones sense llar tenen menys de 45 anys, amb més presència de joves entre la població immigrant.
L’exclusió residencial també afecta famílies
Encara que el que és habitual no és veure famílies al carrer, sí que ho és trobar-les vivint en infrahabitatges, amuntegades o en condicions de tinença insegura. Només a Astúries, més de 24.000 famílies vivien el 2018 en situacions d’exclusió residencial greu, segons dades de FOESSA.
El paper del lloguer social
El lloguer social es presenta com una de les eines més eficaces per combatre el sensellarisme estructural:
– Facilita l’accés a un habitatge digne i segur.
– Serveix com a trampolí d’inclusió per a persones i famílies en situació vulnerable.
– Es pot adaptar amb més flexibilitat a les diferents realitats del mercat i als perfils en risc d’exclusió.
Tot i això, la seva aplicació és limitada: només el 3,3% del parc immobiliari espanyol és vivenda social, lluny del 8% de mitjana europea.
