Amb els nivells actuals de demanda i preus, es considera que un mercat més equilibrat hauria d’incorporar entre un 10 i un 15% de nous habitatges cada any.
Catalunya és la comunitat autònoma amb una proporció més baixa d’habitatge nou incorporat al mercat: només un 3,5% de l’oferta que es va sumar al lloguer el 2024 va ser posada en arrendament per primera vegada. Aquest percentatge baix es produeix en un context especialment complex, marcat per l’aplicació de zones tensionades i el control de preus, que obliga els propietaris a ajustar les rendes segons els índexs oficials quan lloguen per primera vegada.
L’anàlisi també reflecteix com altres regions se situen per sota de la mitjana nacional. És el cas del País Basc (4,2%), Astúries (4,3%), Navarra (4,7%), La Rioja (4,7%), Canàries (4,9%), Aragó (5,1%), Melilla (5,4%), Castella i Lleó (5,5%), Balears (5,5%), Cantàbria (7,6%) (5,7%) i Castella-la Manxa (5,7%).
Per contra, les comunitats on més habitatges es van llogar per primera vegada van ser Ceuta (8,6%), el País Valencià (7,8%), Múrcia (6,25%), Andalusia (6,25%) i la Comunitat de Madrid (6%).
Tot i que a zones com Galícia o Canàries hi ha una gran quantitat d’habitatges buits i també una elevada demanda, l’oferta nova no acaba d’aflorar. Aquesta situació sumada al desequilibri general del mercat evidencia una crisi estructural d’oferta. Segons l’Observatori del Lloguer, cada immoble en promoció va rebre una mitjana de 124 interessats en els primers deu dies de publicació durant el 2024. La pressió de la demanda va desbordar amb escreix l’oferta, que es va reduir en 96.500 habitatges respecte de l’any anterior.
