Amb l’arribada de l’estiu i de les vacances, molts llogaters deixen lliures els seus habitatges durant setmanes i es poden preguntar si podrien llogar l’immoble a terceres persones durant el temps que estaran fora. El subarrendament d’un habitatge no és il·legal, però sempre s’ha de fer complint unes estrictes condicions.
Aquesta no és només una inquietud dels arrendataris que se’n van de vacances. Molts llogaters poden estar interessats a subllogar una part de l’habitatge que no usen, com, per exemple, una habitació. Sempre que es vulgui recórrer a aquesta opció, cal tenir en compte el que recull la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), així com allò acordat amb el propietari al contracte d’arrendament.
El subarrendament d‟una part de l‟habitatge pot quedar prohibit si així ho estipula el contracte signat entre propietari i inquilí. Si no és així, es podrà fer d’acord amb allò establert a l’article 8.2 de la LAU, que, entre altres coses, només permet el sublloguer parcial d’un immoble, i sempre amb el consentiment previ per escrit de l’arrendador.
Això és el que diu la LAU sobre cessió del contracte i subarrendament:
1 . L’arrendatari no pot cedir el contracte sense el consentiment escrit de l’arrendador. En cas de cessió, el cessionari se subrogarà en la posició del cedent davant de l’arrendador.
2. L’habitatge arrendat només es pot subarrendar de manera parcial i amb el consentiment escrit previ de l’arrendador.
El subarrendament es regeix pel que disposa aquest títol per a l’arrendament quan la part de la finca subarrendada el subarrendatari el destini a la finalitat indicada a l’article 2.1. Si no es dóna aquesta condició, es regeix pel pactat entre les parts.
El dret del subarrendatari s’extingeix, en tot cas, quan ho faci el de l’arrendatari que va subarrendar.
El preu del subarrendament no pot excedir, en cap cas, el que correspongui a l’arrendament.
Per tant, només es podrà subllogar una zona de l’habitatge, i no la propietat del tot. Això haurà de quedar especificat al nou contracte de subarrendament, que haurà de recollir també les normes de l’immoble, així com el preu, que en cap cas podrà ser superior a la renda original. És a dir, la quantitat que l’inquilí obtingui amb la cessió a tercers d’una part de l’habitatge no podrà excedir el que paga per lloguer.
La LAU també estableix que el subarrendament tindrà la mateixa durada que el contracte de lloguer original i acabarà en el moment en què ho faci aquest, sempre que es produeixi per la necessitat permanent d’un habitatge. Si es produeix amb altres fins diferents d’aquest, les dues parts poden pactar lliurement el termini de vigència.
