Els resultats de la declaració de la zona tensionada a Catalunya posen de manifest que no només fracassen en el seu objectiu, sinó que a més a més suposen un important perjudici per als professionals del sector immobiliari, on perillen fins a un 25% dels llocs de treball.
Des del sector apunten que estem davant una estratègia errònia que colpeja en diverses direccions: d’una banda, en la destrucció de l’oferta que colpeja directament els llogaters, que tindran menys habitatges per llogar, i d’altra banda s’accentuarà la gentrificació de la ciutat de Barcelona.
Si bé la voluntat manifesta és aconseguir que els preus baixin, l’alt grau intervencionista d’aquesta regulació desemboca en una contracció de l’oferta que provoca una tensió encara més gran al mercat. Tant és així que fins a un 30% dels propietaris es plantegen algun dels models alternatius al lloguer residencial. Tot i això, els inconvenients amb què ara han de bregar des de l’àmbit professional d’aquest sector no són una qüestió menor.
Un 25% de treballadors afectats
L’increment dels costos i la reducció de la facturació a causa de la contracció de l’oferta desemboca en molts casos a la pèrdua de llocs de treball ia l’empitjorament de les condicions laborals. S’estima que fins a un 25% de l’equip humà d’aquestes empreses es podria veure afectat per les conseqüències de la nova situació. Per això, els professionals del sector immobiliari formen un dels col·lectius que estan patint més els estralls de la Llei d’Habitatge.
Majors costos d’assesoria jurídica
La contínua aprovació de noves normes i modificacions relacionades amb la zona tensionades i l’índex a Catalunya impliquen una necessitat constant d’assessoria jurídica, a causa de l’alt volum de consultes que han de fer les empreses afectades. Aquest fet genera uns costos significatius.
Complicació dels tràmits per llogar
La Llei d’habitatge que implica un increment en els temps de formalització dels contractes d’arrendament per actualització, fet que suposa un increment indirecte en els costos i una dificultat afegida al procés. En aquest sentit, s’han d’incorporar als processos les comprovacions pertinents per determinar si un propietari és gran o petita forquilla, si la zona de l’immoble és tensionada, quant ascendia la renda del contracte anterior, etc.
Augmenta la desconfiança al sector
La incertesa és una de les paraules que més es repeteix quan parlem de la nova situació del sector immobiliari al nostre país. A causa de la velocitat a què canvien les regles del joc i les preguntes que queden sense respondre, els propietaris es mouen en un escenari d’inseguretat constant i de recel cap al sector mateix. Al costat del sector, es cancel·len projectes d’expansió i noves obertures per l’alt risc i les certeses escasses.
Majors costos en publicitat i equips
Les moltes modificacions normatives impliquen un increment en els costos de publicitat per la nova renovació dels anuncis. En aquesta mateixa línia, Podem parlar dels sobrecostos derivats d’actualitzar la programació a CRM, la necessitat de renovar equips i formar els treballadors.
Com afecta la declaració de zona tensionada a llogaters i arrendataris?
La declaració de zona tensionada a 140 municipis catalans permet la intervenció dels preus del lloguer, que s’hauran d’ajustar al que recull l’Índex de Preus elaborat pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana. Això, però, no és així en tots els casos.
Els contractes que ja estan en vigor no es veuran afectats per aquesta mesura. Així mateix, els petits propietaris que ja tinguin un habitatge de lloguer i hagin de canviar d’inquilins no s’hauran d’acollir al preu de referència marcat per l’Índex, sinó que hauran de replicar el preu del darrer contracte, de manera que la renda quedarà congelada si no es compleix alguna de les condicions que permetrien aplicar una pujada limitada.
Els que sí que hauran d’ajustar els nous contractes a allò que indica l’Índex de Preus són les grans forquilles i els petits propietaris que posin el seu habitatge de lloguer per primera vegada. En aquests casos, el preu de l’arrendament d’un immoble queda limitat dins del rang de preus que marqui el Ministeri d’Habitatge.
