Davant l’ús indegut que s’està produint des de fa un temps de la figura contractual del lloguer de temporada, Lloguer Segur, la principal empresa a Espanya en la gestió integral de lloguers, ha proposat que la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) desenvolupi el lloguer de temporada. El jurista Álvaro Crespo, responsable de l’àrea jurídica de Lloguer Segur, ho exposa en els termes següents, “el lloguer de temporada i tots els lloguers d’ús diferent a habitatge, estan disposats a la LAU a l’article 2, però la seva regulació és molt escassa i no estan desenvolupats”. “Per aquest motiu, des de Lloguer Segur proposem la creació d’un nou article a la LAU que desenvolupi el lloguer de temporada i eviti un ús fraudulent del mateix, protegint els drets dels llogaters i aportant més transparència al sector”, subratlla Crespo.
EL NOU ARTICLE A LA LAU IRIA EN CONSONÀNCIA AMB ELS PRONUNCIAMENTS DEL TRIBUNAL SUPREM EN AQUESTA MATÈRIA
“A fi de dotar de més protecció jurídica tant els llogaters com els propietaris que formalitzen un contracte d’arrendament actualment, caldria ampliar el que ja disposa la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per diferenciar perfectament ambdues tipologies de contractes i conèixer quan estem davant d’un arrendament de temporada” , assenyala el jurista Álvaro Crespo.
“Així, prossegueix Crespo, des de Lloguer Segur proposem que el legislador pugui crear un article concret a la LAU, que desenvolupi aquesta tipologia contractual en què es fixin uns mínims imprescindibles i que va en consonància amb els pronunciaments del Tribunal Suprem en aquesta matèria. Amb els següents apartats :
- Seria imprescindible determinar la circumstància de la temporalitat del contracte i indicar-ne expressament el motiu. Això significa que aquells contractes d’arrendament que no especifiquin nominalment que són per a ús diferent d’habitatge, que no estableixin la causa de la temporalitat, no es poden considerar contractes d’arrendament temporal i, per tant, queden subjectes a la Llei d’arrendaments Urbans com a habitatge habitual.
- Determineu exactament la durada que tindrà l’arrendament i concreteu quin període. Si és cert que la durada d’aquesta tipologia és oberta, no tenen un límit màxim o mínim de durada del contracte, sinó que el que és rellevant és el motiu de temporalitat.
- La necessitat de l’existència d’un domicili permanent de l’arrendatari diferent de l’habitatge que ha estat arrendat. D’aquesta manera, es podrà establir els requisits necessaris a tenir per formalitzar sense riscos un contracte d’arrendament de temporada, sense que hi hagi dubtes que es pugui tractar d’un contracte d’arrendament d’habitatge permanent i quedarà subjecte a la normativa de la Llei de Arrendaments Urbans com a vivenda habitual.
Des de l’àrea jurídica de Lloguer Segur recorden que, tant la jurisprudència del Tribunal Suprem com la de les Audiències Provincials han establert que la clau per determinar davant de quin tipus de contracte ens trobem no serà el termini concertat per a l’arrendament, sinó la finalitat que tingui aquest arrendament.
L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA COM A GARANT
El responsable de l’àrea jurídica de Lloguer segur , Álvaro Crespo , comenta la importància, en la situació actual, que les administracions públiques actuïn com a garant a l’hora de fer complir les normes: “ un cop realitzats aquests canvis a la llei, i per fer complir allò exposat, seria important dotar les administracions públiques, i en concret els organismes d’habitatge de les comunitats autònomes corresponents, dels mitjans necessaris per poder controlar que es compleixen amb els requisits necessaris per formalitzar arrendaments de temporada. Amb l’objectiu de salvaguardar els drets dels llogaters en aquesta matèria i la possibilitat de dotar l’administració pública de potestat sancionadora en els casos que no compleixi la llei o es formalitzin contractes de temporada en frau de llei, amb l’establiment de sancions. ”
QUÈ ÉS UN ARRENDAMENT DE TEMPORADA?
El contracte d’arrendament de temporada és aquell que no satisfà la demanda d’un habitatge permanent per part de l’inquilí, sinó que s’utilitza per cobrir una necessitat d’habitatge específic de caràcter temporal, com ara unes vacances, un treball amb data de finalització, una temporada destudis, etc. Aquesta tipologia de contractes està regulada actualment a La Llei d’Arrendaments Urbans com a arrendaments per a ús diferent del d’habitatge, en què s’inclouen per exemple els lloguers de locals i que, a diferència dels arrendaments d’habitatge, es regeixen per la voluntat de les parts, si no, pel que disposa el títol III de la LAU i pel que disposa el Codi civil.
En aquest cas, legislador no ha volgut concretar exhaustivament a la llei quins són els requisits mínims i necessaris perquè el contracte d’arrendament diferent d’habitatge sigui considerat de temporada, ja que únicament s’indica que serà considerat com a tal sempre que no sigui la habitatge permanent de l’inquilí i siguin per una temporada (sigui aquesta d’estiu o qualsevol altra).
Actualment i després de l’entrada en vigor de la Llei 12/2023, del 24 de maig, pel dret a l’habitatge, s’ha registrat un augment considerable de denúncies per part d’inquilins que afirmen haver estat víctimes d’un frau de llei respecte a contracte de lloguer. Entre aquestes denúncies es troben aquelles on els llogaters signen contractes d’arrendament temporals, en què el propietari busca eludir la protecció que tenen els llogaters per llei d’arrendaments urbans en el cas que es formalitzés un contracte d’arrendament d’habitatge.
