L’oferta d’habitatges de lloguer s’ha reduït un 90% a Espanya durant la darrera dècada. A Barcelona, per exemple, el descens ha arribat a ser del 54% al tancament del 2022, un any marcat per les mesures restrictives de la Llei d’habitatge a Catalunya. Aquesta normativa ha generat una incertesa i inseguretat jurídica que motiva els propietaris a retirar els habitatges del mercat del lloguer, agreujant el desequilibri entre oferta i demanda.
El caos de les zones anomenades com a “tensionades”
Tot i aquesta situació, els plans d’habitatge públic són insuficients: a la ciutat comtal, per exemple, s’han construït 8.311 habitatges protegits, dels quals 1.318 són per a lloguer. Aquesta xifra suposa el 0,17% sobre el total dels immobles. Per part seva, Madrid ha posat en marxa promocions per un total de 31.114 habitatges protegits, destinant al lloguer 6.022. En una ciutat de més de 3 milions d’habitants, això suposa un 0,44% sobre el total del parc immobiliari. A més, la gestió de l’habitatge públic a la capital és pèssima, com demostren els gairebé 1.000 immobles buits i els 2.300 que estan ocupats il·legalment en aquest moment. En altres nuclis, com Sevilla i València, els projectes d’habitatge públic només comprenen el 0,55% i 0,28% respectivament, donant bona mostra que aquest tipus d’iniciatives són una tasca pendent a tot el territori nacional.
Més habitatge públic: la sortida a la crisi dels preus del lloguer
Lloguer Segur aposta per incrementar l’habitatge públic per a lloguer com una de les estratègies més efectives per augmentar el parc de lloguer disponible: posar a disposició dels ciutadans un nombre més gran d’immobles de titularitat pública, tindria un efecte directe en els preus d’aquest mercat en existir un major nombre d’habitatges que satisfessin les necessitats dels llogaters ”,explica Antonio Carroza, President de Lloguer Segur. És a dir, proveir el mercat de més habitatge és la solució més convenient perquè els arrendataris trobin lloguers a preus més estables i moderats. Tot i això, s’ha optat per mesures restrictives que han produït l’efecte contrari.
Els efectes d’aquest panorama són evidents sobretot als principals nuclis urbans, on el nombre d’habitatges disponibles està molt per sota de les necessitats de la població, i dóna lloc a unes rendes en màxims històrics. A nivell nacional, els plans per augmentar el parc d’habitatge públic per lloguer amb prou feines han arribat al 3% sobre el total d’immobles, i els plans de cara al 2025 situen aquesta proporció en un 1%, evidenciant que estan sent abandonats a favor de intervencions directes sobre el mercat.
Evolució de l’habitatge protegit a Espanya
