El lloguer turístic és una de les alternatives més populars al lloguer tradicional. Aquest tipus de vivendes es lloguen per dies o per setmanes turistes que opten per allotjar-se durant les vacances en apartaments o cases davant d’altres opcions com hotels o pensions.
La seva presència cada cop és més habitual als llocs més turístics, com els centres de les grans ciutats o les zones costaneres, generant oportunitats econòmiques i regenerant barris degradats, però també provocant fortes tensions entre els veïns preocupats pel turisme massificat i les seves conseqüències.
Moltes vegades s’acusa els pisos turístics de ser els culpables de la manca d’oferta d’habitatge de lloguer que empeny els preus a l’alça i fa molt difícil per a moltes famílies accedir a una llar a les ciutats on resideixen i treballen. Tot i això, el pes real dels immobles turístics en el conjunt del teixit immobiliari és menor del que es pot pensar.
Els habitatges turístics proliferen a zones com els centres de les grans ciutats com Madrid, Barcelona o València, però són pràcticament residuals a les zones residencials i perifèriques.
Així, per exemple, els lloguers turístics suposen tan sols l’1,11% del total dels habitatges a la ciutat de Madrid. Si bé és cert que al districte Centre arriben al 9,68%, a la resta de zones la seva presència es redueix per sota del 2%, amb alguns barris com Vicálvaro, Hortaleza o Villaverde on pràcticament es redueix a zero.
Una cosa semblant passa a Barcelona, on els habitatges turístics són l’1,37% del total d’immobles. En districtes com Ciutat Vella o Eixample suposen el 4,17% i el 2,96%, respectivament, però es redueixen dràsticament a la resta de barris de la ciutat, com ara Nou Barris, Sant Andreu o les Corts.
En altres grans ciutats del país, fins i tot algunes que suporten xifres molt altes de turistes, la proporció d’immobles turístics sobre el total d’habitatges no supera el 2%. Són llocs com Les Palmes de Gran Canària (1,95%), Sant Sebastià (1,90%), Santa Cruz de Tenerife (1,32%) o Palma de Mallorca (1,03%).
L’excepció és Màlaga, on els lloguers turístics arriben al 2,97% del total. Es tracta de la ciutat amb més proporció d’aquest tipus d’habitatges, sobretot com a conseqüència del bon clima, la proximitat al mar i la popularitat creixent entre turistes estrangers i nacionals.
