El 9 d’abril del 2025, l’ajuntament de Bilbao va elevar al Govern Basc d’Habitatge i Agenda Urbana la sol·licitud perquè tot el municipi sigui declarat zona de mercat residencial tensionat, després de constatar que l’esforç financer mitjà, lloguer o hipoteca més subministraments bàsics supera el 30% de la renda disponible familiar.
El procés formal es va iniciar oficialment amb l’ordre del conseller d’habitatge del govern basc del 6 de maig de 2025, publicada al Butlletí Oficial Basc el 30 de maig. Des de llavors, l’expedient ha estat obert a al·legacions i anàlisis.
Recentment, el Govern Basc ha declarat oficialment Bilbao com a zona tensionada, a partir d’una mesura justificativa que confirma una despesa mitjana del 30,24%, amb districtes com amb Begoña (34,47%) Rekalde (33,33%) o Otxarkoaga-Txurdinaga (32,69%) per sobre.
La mesura es farà definitiva amb la seva aprovació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el mes d’octubre de 2025, i implicarà l’activació d’un pla d’acció pluriannual amb perspectiva de tres anys:
Pla d’acció: quines mesures comporta?
- Pla ambiciós a tres anys: es contempla la construcció i entrega de més de 1.090 habitatges protegits nous, 890 promoguts pel govern basc abans del 2028, juntament amb iniciatives per convertir locals buits en habitatges i segregar pisos de grans dimensions.
- Mobilització d’habitatges buits i ajuts a grups vulnerables: el govern basc vol posar en marxa accions concretes per activar habitatges disponibles i reforçar el suport social.
- Estructura estratègica de 40 mesures: basades en cinc eixos (lloguer assequible, regeneració urbana, atenció a col·lectius vulnerables, regulació del mercat i governança compartida), amb una bateria daccions en marxa entre 2025 i 2028.
- Mobilització de grans forquilles: segons el cadastre, a Bilbao hi ha 2.915 habitatges en mans de grans propietaris, i l’Ajuntament planeja intervenir per incorporar-los al parc públic o moderar-ne l’impacte al mercat.
Context i perspectives
- Coherència amb altres zones tensionades: Euskadi ja compta amb municipis ja declarats tensionats com a Sant Sebastià, Irun, Barakaldo, Lasarte-Oria, Errenteria o Zumaia.
- Instruments legals útils, però no suficients: com han demostrat Catalunya o el País Basc, la declaració per si sola no frena l’encariment si no va acompanyada d’un repunt a l’oferta.
