El 24 de maig del 2023 es va aprovar al Congrés la Llei pel Dret a l’Habitatge, amb l’objectiu de facilitar l’accés a un habitatge digne, especialment per als col·lectius més vulnerables. Un dels seus eixos principals va ser permetre a les comunitats autònomes declarar zones de mercat tensionat, cosa que habilita limitar el preu del lloguer en aquestes àrees. Això ha generat, per primera vegada, un mercat amb preus intervinguts convivint amb un altre de lliure.
Tot i això, dos anys després, les dades mostren un balanç preocupant: lluny de millorar l’accés a l’habitatge, la llei ha contribuït a una dràstica reducció de l’oferta de lloguer residencial, un augment històric dels preus i una pressió desbordada sobre els llogaters que busquen habitatge.
L’oferta de lloguer es desploma
El 2021, després de la pandèmia, el lloguer va viure un apogeu amb més d’un milió d’immobles sortint al mercat. El 2022, la xifra va baixar a 855.518. Després de l’aprovació de la Llei d’Habitatge, l’oferta va continuar caient: el 2024 es van registrar 734.662 habitatges de lloguer, i per a aquest 2025 s’espera que el nombre baixi encara més, fins a 681.920. En total, més de 120.000 habitatges han desaparegut del mercat de lloguer en tan sols dos anys.
Per què desapareixen aquests habitatges del mercat?
La llei ha generat una clara divisió entre el lloguer residencial (intervingut) i altres fórmules d’arrendament que no estan afectades pels límits de preu. Molts propietaris, davant la inseguretat jurídica, han optat per alternatives:
– Lloguer temporal: avui, el 14% dels habitatges s’anuncien sota aquesta modalitat.
– Venda de l’immoble o simplement deixar-ho buit: a Barcelona, els habitatges buits han passat de l’1,2% al 9,3% del parc total.
– Lloguer turístic, encara que a ciutats com Madrid o Barcelona amb prou feines representa l’1,1% i l’1,4% del total, respectivament.
Demanda a l’alça i la pressió insostenible
Mentre l’oferta baixa, la demanda no ha deixat de créixer. Abans de la llei, cada habitatge rebia una mitjana de 37 contactes en 10 dies. Ara, aquesta xifra ha pujat a 112. Aquest augment de la pressió s’ha traduït en pujades de preus del 26,5% des del 2023. El preu mitjà del lloguer ha passat de 906 euros a 1.146 euros, superant per primera vegada els 1.000 euros de mitjana.
Conclusió: un mercat més tensionat que mai
Dos anys després de l’entrada en vigor de la Llei d’habitatge, el mercat del lloguer a Espanya està més tensionat que mai: menys habitatges disponibles, preus més alts i més competència entre llogaters. La intenció de millorar l’accés a l’habitatge no només no s’ha complert sinó que s’ha agreujat el problema per a milers de famílies i joves que busquen una llar.
