En aquest article us expliquem, amb base a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i altres normatives aplicables, les 10 clàusules essencials que ha d’incloure qualsevol contracte de lloguer d’habitatge a Espanya.
Identificació de les parts
El contracte ha de començar identificant clarament l’arrendador (propietari o representant legal) i l’arrendatari (inquilí), incloent-hi noms complets, DNI/NIE i domicili a efectes de notificacions.
Descripció de l’habitatge
Cal especificar l’adreça completa de l’immoble, si inclou annexos (plaça de garatge, traster…), superfície, estat general, mobiliari (si és moblat) i qualsevol altre detall que formi part de l’arrendament. Aquesta clàusula es pot acompanyar d’un inventari detallat amb fotografies.
Duració del contracte
La durada inicial del contracte ha de constar de manera clara. En lloguer d’habitatge habitual, si és inferior a 5 anys (7 si l’arrendador és persona jurídica), l’inquilí té drets a pròrrogues anuals fins a assolir aquest mínim.
Renda i forma de pagament
El contracte ha d’indicar la quantitat mensual de renda, el mètode de pagament (transferència, domiciliació…), el número de compte i el dia de venciment. Per exemple, el dia 5 de cada mes. També es pot incloure si la renda s’actualitzarà anualment i segons quin índex.
Fiança legal
La fiança obligatòria és una mensualitat de renda per a habitatges. Aquesta quantitat s’ha de dipositar a l’organisme corresponent de cada comunitat autònoma. A més de la fença, les parts poden acordar garanties addicionals (aval, assegurança d’impagament, dipòsit extra, etc.).
Despeses assumides per cada part
És fonamental especificar qui paga què:
Porpietari: impostos com l’IBI, despeses de comunitat ordinàries.
Inquilí: subministraments (aigua, llum, gas, internet, etc.), i si es pacta per escrit, despeses de comunitat.
Reparacions i manteniment
Ha de quedar clara que l’arrendador s’encarrega de reparacions necessàries per a habitabilitat (caldera, humitats estructurals…) i que l’inquilí s’ocupa del manteniment ordinari (canviar bombetes, neteja, avaries per ús, etc.).
Ús de l’habitatge
El contracte ha d’establir que l’habitatge es destina a ús habitual i permanent de l’inquilí, i prohibir-ne l’ús comercial o turístic. També podeu regular la subrogació, cessió, subarrendament o l’entrada de nous convivents.
Preavís de desistiment
L’inquilí pot desistir del contracte després de sis mesos si ho comunica amb 30 dies d’antelació. L’arrendador pot incloure una clàusula de penalització (màxim una mensualitat per any pendent).
Signatura, data i annexos
El contracte ha d’estar signat per totes dues parts, amb lloc i data. A més, es poden adjuntar:
– Certificat deficiència energètica (obligatori).
– Inventari del mobiliari i estris.
– Normes internes de la comunitat.