Quan es comença un procés de lloguer d’un habitatge, tant el propietari com els futurs inquilins han de tenir en compte quins són els diferents terminis i exigències del contracte d’arrendament. La Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) vigent, recull diferents pautes sobre com actuar en el moment de llogar un habitatge. És per això pel que hem de prestar molta atenció per evitar que es cometin errors a l’hora de realitzar el procés de lloguer.
Perquè no hi hagi cap mena de dubte i, tant propietaris com llogaters, tinguin clar com han d’actuar, en aquest post resumirem els conceptes més importants de la llei vigent que regula els lloguers.
Durada del contracte de lloguer
L’any 2013 va tenir lloc la darrera reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans i, després d’ella, la legislació va establir que la durada mínima d’un contracte de lloguer ha de ser de 3 anys. Així, encara que molts pensin que els contractes de lloguer són per anualitat, perquè es renova cada 12 mesos de forma automàtica, el mínim d’anualitats en la durada del mateix és de 3.
Un cop s’ha complert aquest temps, el contracte serà prorrogat tàcitament entre les dues parts. La durada del contracte s’ha d’acordar entre les dues parts (arrendador i arrendatari) i heu de recordar que el document que certifica el lloguer de l’habitatge ha de ser signat per anualitats.
No obstant això, aquesta normativa no implica que, com a mínim haguem de romandre obligatòriament tres anys en l’habitatge. El llogater pot rescindir el contracte un cop complerts els sis mesos des de la signatura del contracte, tot i que si així ho estipula el contracte, podrà patir una penalització en la fiança proporcionalment al que resta per complir l’acord
Recuperació de l’habitatge
Si, com a propietari, tens el teu habitatge llogat i necessites recuperar-lo pots fer-ho, però amb diferents condicions. Segons l’article 9.3 de la Llei d’Arrendaments Urbans, es permet que el propietari d’un habitatge de lloguer pugui recuperar el seu immoble, però sempre que la necessiti ell mateix o un familiar de primer grau de consanguinitat o per adopció (mare, pare i fills). Al costat d’aquestes persones, també es pot incloure al cònjuge, però sempre que hi hagi una sentència ferma de divorci.
Per dur a terme aquest procés, la normativa és fèrria i clara. A més, haurà de notificar a l’inquilí actual d’això amb dos mesos d’antelació. D’altra banda, el propietari d’un immoble solament podrà sol·licitar l’habitatge sempre que el llogater hagi complert un any complet de contracte.
Fiança
Quan se signa un contracte de lloguer d’un habitatge, la Llei d’Arrendaments Urbans especifica que l’inquilí té l’obligació de lliurar una quantia econòmica corresponent a una mensualitat com a concepte de fiança legal. L’inquilí ha de lliurar al propietari aquest import en metàl·lic.
A més, la legislació estableix que aquests diners que lliura l’arrendatari haurà de ser ingressat pel propietari en l’organisme corresponent després de la signatura del contracte. D’aquesta manera, es custodiarà amb la finalitat que, en finalitzar el contracte de lloguer, el propietari l’utilitzi si s’ha produït algun incompliment contractual, com desperfectes en l’habitatge i /o deutes. En cas que estigui tot correcte, es retornarà l’import íntegre a l’inquilí.
Lloguers no coberts per a la LAU
La Llei d’Arrendaments Urbans no regula tot tipus de contractes de lloguer. A l’hora de formalitzar un contracte d’arrendament, la LAU vigent només regula els lloguers residencials i dels locals comercials. Queden fora d’aquesta normativa els contractes temporals, turístics i de garatges, els quals compten amb les seves pròpies lleis. Aquestes lleis estan regulades i establertes per cada comunitat autònoma.
Per aquest mateix motiu, has de conèixer els teus drets i obligacions abans de redactar qualsevol tipus de contracte de lloguer. A més, has de conèixer la modalitat d’arrendament que has triat i segons quines lleis es regula. Per tant, has de recordar que, si la teva intenció és llogar un habitatge residencial, has d’elaborar un contracte segons el que estableix la Llei d’Arrendaments Urbans.
Obres d’arrendatari
Amb el pas del temps, els habitatges pateixen un descastament per l’ús diari. En algunes ocasions, els inquilins volen donar-li un rentat de cara a les seves cases de lloguer. Abans de posar-se mans a l’obra, cal saber exactament el que estipula la LAU en aquests casos.
La legislació vigent especifica que l’arrendatari no pot realitzar cap tipus de tasca de millora sense el consentiment per escrit de l’arrendador de l’immoble. En cas que es realitzin aquestes tasques sense permís, el propietari pot donar per resolt automàticament el contracte i obligar a reposar les coses a l’estadi anterior de les obres.
