Un dels dubtes més recurrents quan es comparteix el lloguer d’un habitatge sorgeix quan un dels convivents decideix deixar la seva habitació mentre la resta d’inquilins vol continuar vivint en aquest pis. En aquests casos, els que es queden poden optar per assumir la despesa de la plaça que ha quedat lliure o buscar un nou company perquè ocupi el dormitori buit.
Aquesta segona opció sol ser la més convenient, ja que, si no, els llogaters haurien de repartir la renda que abonen mensualment pel lloguer de l’immoble i, inevitablement, acabarien pagant més. Però és possible canviar la titularitat d’un contracte d’arrendament, o és millor rescindir-lo i signar-ne un de nou que inclogui el futur company de pis?
Incloure un annex al contracte original
D’acord amb la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), és possible canviar la titularitat d’un contracte de lloguer, sempre que el propietari en doni el vistiplau, mitjançant un annex que cal adjuntar al document original.
A través d’aquest annex, l’inquilí que es vol marxar formalitza la seva desvinculació del lloguer i cedeix la seva posició al nou ocupant, que haurà d’acceptar les condicions estipulades al contracte ja existent, incloses el pagament de la renda i mensual i la garantia corresponent, per poder convertir-se en titular. Ambdues parts, a més de l’arrendador, han de figurar com a signants de l’acord.
D’aquesta manera, el contracte original continua vigent sota les mateixes clàusules i només canvia la identitat d’un dels titulars que arrenden l’immoble.
I què passa amb la fiança?
A la sortida, l’antic llogater probablement voldrà recuperar la part proporcional de la fiança que va dipositar per l’arrendament del pis. En aquest cas, el millor és que arribi a un acord amb el nou arrendatari per decidir quin és el sistema que s’ajusta millor a la seva situació.
Si no hi ha desperfectes o altres circumstàncies que puguin suposar un motiu perquè no es torni la fiança, una possible solució passaria perquè el nou titular abonés a l’inquilí sortint la quantitat que va pagar originalment per quedar-se amb els diners de la devolució una vegada acabat el contracte.
