Diferències entre titular i propietari

Quan es tracta de fer tràmits relacionats amb un habitatge sempre sorgeixen dubtes quant a la diferència entre ser el propietari i ser titular. El primer concepte que hem de tenir en compte en aquest sentit és el de “ple domini” o “plena propietat”. Fa referència al fet que una persona és titular de la plena propietat sobre un bé. D’això es dedueix que no hi ha una diferència entre titular i propietari, ja que són la mateixa persona. No obstant això, hi ha diferents tipus de propietat i és aquí on sí que hi ha diferències entre les figures del titular i el propietari.

El ple domini, alhora, es divideix en dos:

-Nua propietat. és el dret que té una persona, anomenat nu propietari a ser amo d’un bé immoble, però sense poder gaudir o gaudir-ne.

-Usfruit. És una figura en què el gaudi, ús i gaudi ho exerceix una persona (usufructuari), sobre el bé que pertany al nu propietari.

La nua propietat té a veure estrictament amb la titularitat de limmoble. El complement de la nua propietat és l’usdefruit, que es pot cedir o atorgar a una tercera persona. D’aquesta manera, un habitatge pot compartir plena propietat amb el nu propietari i usufructuari.

El nu propietari és qui ostenta la propietat (en escriptures, al Registre de la Propietat); però l’usufructuari serà qui utilitzi i gaudeixi del bé immoble.

Quan s’adquireix un immoble, el que el compra es converteix en ple propietari. En aquest cas titular i propietari coincideixen en la mateixa persona, que adquireix la titularitat del bé, però també tots els drets i les obligacions, inherents a aquest immoble. Aquesta persona pot exercir alhora la propietat i la titularitat, l’usdefruit sobre el bé immoble.

En canvi, es pot donar el cas que una senyora d’edat avançada sigui la propietària d’un habitatge, però per no trobar-se en condicions per fer totes les gestions relacionades amb aquest immoble, el tingui cedit en usdefruit a un dels seus fills, per exemple . En aquest cas, la propietària és la senyora i el titular és el fill, que el pot posar en arrendament i beneficiar-se del rendiment.

Tot i això, en l’exemple anterior, si la propietària de l’immoble morís, l’usdefruit conclouria i qui ha ostentat l’usdefruit no podria continuar generant l’ingrés que percebia pel lloguer, llevat que, per herència, es converteixi no només en usufructuari sinó en ple propietari i titular drets i obligacions. És així com tindria la titularitat, però també la propietat.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here

3 × 2 =

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.