Els robatoris en habitatges buits són cada vegada més comuns, però sobretot és a l’estiu, amb motiu de les vacances, quan els immobles buits pateixen un altre risc important: l’ocupació .
Mantenir un habitatge buit suposa un alt cost que mai baixa dels 2.000€ anuals, impostos, manteniment, subministraments… un alt preu per a un habitatge en desús i que pot incrementar-se en funció de la zona on es localitzi l’immoble. Però, a més, aquest tipus de vivendes estan exposades a perills que van més enllà del monetari, com són els robatoris o les ocupacions.
Robatoris en habitatges
Els mecanismes per entrar als habitatges són molt variats, encara que sí és cert que els delinqüents tenen un complex sistema per identificar l’habitatge a saquejar. Durant l’estiu, els robatoris augmenten considerablement de manera que les forces de l’ordre sempre donen unes recomanacions per evitar ensurts. Un consell bàsic per evitar els robatoris a les vivendes buides que us donem i que no heu de perdre de vista és el següent: no donar pistes a les xarxes socials de que un habitatge està o estarà buit, això us evitarà sorpreses desagradables.
Com tenir l’habitatge segur
Si estareu uns dies fora de casa es convenient seguir al peu de la lletra les recomanacions que ens donen des de la benemèrita. No obstant, si l’habitatge està buit sempre perquè no hi viu ningú, el millor mecanisme per evitar intrusos o ocupacions és posar-lo en lloguer, ja que vendre, en la situació actual, és un impossible.
Molts propietaris tenen por de posar una vivenda en lloguer per la dificultat de trobar llogater o tement impagaments, però aquestes preocupacions desapareixen llogant de manera segura. Si optes pel lloguer professional, nosaltres ens encarregarem de la recerca del llogater ideal, tindràs la garantia de cobrament de les rendes i gaudiràs d’un 0 % de morositat.
Un habitatge on hi ha llogaters evita que els ocupes o lladres s’interessin per ell. A més, permet un millor manteniment de l’immoble, tant pel seu cost, que queda cobert, com per l’ús de les coses, que s’espatllen menys en utilitzar amb assiduïtat, com és el cas dels electrodomèstics.
