Moltes són les consultes que ens arriben sobre la fiança en el lloguer d’habitatges: es poden pagar les darreres rendes amb la fiança? Com es gestiona? Quan i com es procedeix a la seva devolució?
En aquest article responem a una de les preguntes més habituals: “La fiança, és obligatori el seu dipòsit?”
L’article 36.1 de la Llei d’Arrendaments urbans, disposa que quan se celebra el contracte serà obligatòria l’exigència i prestació de fiança en metàl·lic. L’obligació del dipòsit de la fiança té com a objectiu assegurar que l’inquilí retorni l’immoble en el mateix estat en què es trobava quan el va llogar, sense prejudici de la depreciació del mateix per l’ús. La fiança cobreix els desperfectes o la manca de les petites reparacions a què el llogater hagi estat obligat.
D’acord amb això, quan es produeixi el lliurament de claus una vegada acabat un contracte de lloguer, el propietari haurà de comprovar els defectes existents en l’habitatge, i descomptar de la fiança l’import dels mateixos. L’inquilí ha d’enviar una còpia de les factures de les darreres despeses.
En aquest sentit, el normal a l’hora de procedir a subscriure un contracte d’arrendament, és adjuntar al mateix un annex exposant el mobiliari que es lliura juntament amb l’habitatge i l’estat de la mateixa. Si no hi ha signat res en aquest sentit, a falta d’expressió de l’estat de la finca en el moment de arrendar, la llei presumeix que l’arrendatari la va rebre en bon estat, excepte prova en contra. Per tant, la Llei, estableix la presumpció ” iuris tantum ” que els desperfectes existents en l’habitatge són responsabilitat de l’inquilí, recaient sobre aquest la prova de desvirtuar tal presumpció.
